ECOSISTEMES

La gran varietat d’hàbitats presents al territori català fa que la quantitat d’espècies ornítiques tant residents com de pas sigui molt nombrosa.
A continuació es mostren els ecosistemes més singulars a la plana de Lleida: el bosc de ribera, els aiguamolls i les zones humides interiors, l’estepa cerealística, els penya-segats i l’entorn urbà i rural.

EL BOSC DE RIBERA

El primer dels ecosistemes descrits és el representat pels principals corredors biològics que creuen majoritàriament de nord a sud tot el territori català. Els rius i rierols alberguen gran quantitat d’ocells, els quals troben en aquest hàbitat el lloc idoni per nidificar o bé per utilitzar-lo com a punt de pas durant les migracions estacionals.

ELS AIGUAMOLLS

Tant les zones humides interiors com les zones d’aiguamoll dels principals deltes representen un lloc d’acollida i repòs de multitud d’espècies d’ocells. La gran quantitat de basses, estanys i llacunes repartides per l’interior del territori català, així com les principals desembocadures dels rius més cabdals, formen una gran xarxa d’ecosistemes aquàtics idonis per a la cria de moltes aus. Però també aquest indret suposa un punt de parada per a totes aquelles espècies migradores de pas que tant a la primavera com a la tardor romanen alguns dies per prosseguir el seu viatge intercontinental.

L'ESTEPA CEREALÍSTICA

 

Tot i ser un dels hàbitats més amenaçats a Catalunya, l’estepa és sens dubte l’ecosistema per excel·lència dins del món ornitològic. Els secans de la Plana de Lleida acullen infinitat d’ocells durant tot l’any, tot i que és al període estival on es poden observar majoritàriament la seva presència. 

ELS PENYA-SEGATS

La majestuositat del grans cingles presents en les serralades interiors del bosc mediterrani converteix aquest paratge en un dels indrets més atractius de forma visual. Però aquest hàbitat també esdevé cabdal alhora d’albergar la majoria de rapinyaires i carronyaires presents al país. La infinitat de racons presents en aquestes cingleres amaguen molts dels nius i possadors indispensables per la supervivència de moltes de les espècies més amenaçades a Catalunya.

L'ENTORN URBÀ I RURAL

Les ciutats i sobretot els pobles formen un mosaic arquitectònic que de forma artificial donen cabuda a nombroses espècies catalogades com a oportunistes. Les teulades i golfes de les cases i edificis, però també els jardins i els camps de cultiu propers a l’entorn urbà i rural són sovint freqüentats cada dia més per algunes espècies que troben en aquest lloc un hàbitat segur per a la seva subsistència.