VOLTORS A LA RESERVA DE BOUMORT

Tenia moltes ganes de poder fotografiar els 4 carronyaires mes grans del continent junts, i malgrat la intensa boira i la pluja constant que vaig trobar a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, no va impedir que pogues realitzar algunes fotos d'aquests exemplars, tot i que la manca de llum present en tot moment va condicionar substancialment les fotografies dels meus discrets objectius.







VISITANTS DE TARDOR: EL CARGOLET

Després de la parada fotogràfica de l'estiu al meu estimat hide, vaig tornar a engegar la maquinària fotogràfica i a endreçar la menjadora que tenia gairebé oblidada. Després de pocs dies vaig voler realitzar la primera prova de la tardor, i malgrat no estar gaire esperançat vaig poder realitzar vàries fotografies a una espècie d'ocell que encara no tenia al meu arxiu personal. El Cargolet, menut i inquiet, es va convertir en el protagonista d'aquella primera sessió de tardor.



UNA VISITA OBLIGADA

Una de les millors coses que envolta la fotografia de natura és poder compartir una bona estona amb veritables mestres, ...aquells que ja fa molt de temps que s'arrosseguen amb una càmara sota el braç. Feia dies que no sortia a camp a realitzar alguna sessió fotogràfica, però una trucada molt oportuna em convidava a disfrutar una estona d'una parella de gaig blaus molt actius en la caça i amb un registre molt alt de preses ben curioses. Malgrat que la gran majoria de preses eren insectes, sobtava com de tant en tant algun petit rossegador també formava part de la dieta d'aquest curiós, però extaordinari ocell. Gràcies Antonio.



UN NOU VISITANT

La menjadora ja s'ha convertit en un lloc de concurrència entre divereses espècies. Algunes la visiten per alimentar-se, per abeurar-se o rentar-se, però d'altres han aprofitat les caixes niu de l'entorn per criar fins i tot dues vegades.

Entre les espècies més freqüents no cal dir que els pardals i les garses ocupen el primer lloc, però de tant en tant apareix alguna altra espècie que desperta interès. En aquest cas un papamosques gris va mostrar-se molt confiat durant la darrera sessió fotogràfica que vaig poder realitzar.



EL ROSSINYOL

En els boscos de ribera, en aquests dies de primavera una veu és la més singular, sens dubte el Rossinyol acompanya a totes hores amb la seva melodia insitent. És relativament fàcil poder-lo veure i escoltar, però fotografiar-lo ja és una altra història.



EL COLLTORT

Després d'uns dies de veure com els pardals i els estornells freqüentaven amb més intensitat la zona del hide i de la menjadora, i pensar que potser la diversitat d'especies es podia veure afectada, va apareixer el colltort, amb el seu plomatge críptic, semblant al d'un siboc, es va deixar fotografiar en vàries ocasions mentre anava reclamant el seu futur territori de cria.